diumenge, 17 de gener del 2010

Camí d'hivern (II)


Pluja de gener,
els camps nus...
llavor de la primavera.

Ignasi

Tamarit, 17 de gener 2010



divendres, 8 de gener del 2010

Somni...


Sueño...
pincel de la mente
que vence la ley del tiempo;
si infinito es éste,
cual es el principio del círculo?


Ignasi, 8 de gener de 2009



dimecres, 6 de gener del 2010

Ànima de la llibertat


(gràcies Maite)

pelegrí del món,
pelegrí de la vida,
ànima de la llibertat,
ànima dels somnis,
potser tinguis el secret de la felicitat


Ignasi, 5 gener 2010 (nit de Reis)




"Demasiado color ciega el ojo,
demasiado ruido ensordece el oido,
demasiado condimento embota el paladar,
demasiado jugar dispersa la mente,
demasiado deseo entristece el corazón.
El sabio provee para satisfacer las necesidades, no los sentidos;
abandona la sensación y se concentra en la sustancia."
 Tao Te Ching. Lao Tse




dimarts, 8 de desembre del 2009

Els ocres de la nit



Els ocres de la Kasbah
ressalten en la nit
de lluna decreixent,
el color terròs de les parets
fa acollidors els carrerons
en la humida nit de tardor
i el ritme de la música
acompanya el passeig
de la ment,
el viatger gaudeix
l'eternitat del moment.


Ignasi, 8 de desembre 2009







dimarts, 24 de novembre del 2009

Eneagrama




nou estels per una constel·lació,
nou estels per tota la humanitat,
i un estel per cada ésser humà.

Ignasi, 14 novembre 2009




En algún lugar sobre el arco iris
subiendo más arriba
y los sueños
con los que soñaste
una vez en una canción de cuna.
En algún lugar sobre el arco iris
las aves azules vuelan
y los sueños
con los que soñaste
realmente se vuelven realidad.
Un día pediré un deseo a una estrella,
de levantarme donde las nubes
esten muy por detrás mío.
Donde el problema se derrite
como gotas de limón
más arriba del tope de una chimenea es
donde me encontrarás.
En algún lugar sobre el arcoiris
las aves azules vuelan,
y los sueños
con los que te atreves
oh por qué, oh ¿por qué no puedo?.
Bueno, veo árboles verdes, rosas rojas también
las veré florecer, para ti y para mi
y pienso a mi mismo, que mundo tan maravilloso.
Bueno, veo cielos azules y nubes blancas,
Y en la luz del día, me gusta la obscuridad,
y pienso a mi mismo, que mundo tan maravilloso.
Los colores del arco iris, tan lindos en el cielo,
también están en los rostros de la gente que pasa.
Veo amigos dándose la mano, diciendo: ¿Cómo estás?
ellos en realidad están diciendo: Yo, yo te amo.
Escucho a bebés llorar
Los veo crecer.
Ellos aprenderán mucho más de lo que jamás sabremos.
Y pienso a mi mismo, que mundo tan maravilloso
Si, pienso a mi mismo, que mundo tan maravilloso.

divendres, 13 de novembre del 2009

Camí de tardor


Fugen els ocells,
la mar grisa,
dibuix de tardor.

Els núvols amaguen el sol,
plora el faig,
preludi de l'hivern.


Ignasi, 13 de novembre de 2009.

dimecres, 4 de novembre del 2009

Aegean Sea






Escoltar els sons de les pedres,
llegir les seves paraules,
desxifrar  els seus poemes,
gaudir de la seva música,
contemplar les seves formes;
retrobar el mite d’Ìtaca,
imaginar el perfil del seu rei
cercant la seva pàtria,
en mig del mar,
del blau,
del cel,
dels estels,
de cales solitàries,
de ports desconeguts,
de vells habitants;
descobrir siluetes de fusta,
formes de llautó,
imatges de novel·la,
somnis de corsari,
pedres mil·lenàries,
colors turquesa,
sorres daurades,
vents del sud;
ones blanques,
fluir amb el temps,
impregnar-se de
sensacions literàries,
retrobar despertars
de temps passats,
el caliu de la fusta del vaixell,
sentir-lo la teva llar,
trobar la vida,
la història,
de cent, dos-cents,
de mil, dos mil,
de cinc mil anys;
tancar els ulls,
respirar,
esborrar el temps,
sentir que aquest no passa,
que un mateix
és la seva mesura
i l’atura,
gaudir de la felicitat
del moment,
que tot es immaterial,
intranscendent,
fugidis...


Ignasi,
18 de setembre i 4 de novembre de 2009, 
Aegean Sea i Tamarit














diumenge, 25 d’octubre del 2009

Alpha Zahir




Nits de mar,
nits de sorra
nits de cercar estels ,
nits d’acaronar gavines,
nits d’estimar estels fugaços,
nits de somnis,
nits d’estels desitjats,
nits d’estels estimats,
nits de cercar en el cel,
 entre mil
  constel·lacions llunyanes,
 entre mil
  constel·lacions somiades,
l'alpha de la meva constel·lació,
el zahir del meu univers.



Nits dibuixant constel·lacions,
nits dibuixant estels,
nits somiant
 amb el color
  de la seva llum,
nits somiant
 amb l’energia
  de la seva escalfor.



Mil nits per dibuixar
la Constel·lació del Zahir
mil nits per trobar
l'Alpha(*) del Zahir,
 mil nits per imaginar-la
 mil nits per crear-la.





Ignasi, 21 d’octubre de 2009





(*)En astronomia la primera lletra del alfabet grec s’utilitza per designar a l’estel mes brillant de cada constel·lació.




dissabte, 17 d’octubre del 2009

Camí a la felicitat ...




camí a la felicitat,
a l'univers del silenci,
a la immersió en l'infinit;
en l'infinit del desert
en l'infinit del cel
en l'infinit de la ment
on la llum inunda els ulls,
on la vista es perd,
on el sol escalfa la pell,
on es veuen tots els estels,
on el pas del temps sembla
que no existeix,
on el dia i la nit
son el decorat dels pensaments,
on el silenci ens fa de mirall,
on la lluna surt a passejar,

on la ment es connecta amb l'univers...



Ignasi, 17 d'octubre de 2009

diumenge, 11 d’octubre del 2009

Destí a la felicitat ...






destí a la felicitat,
a l'univers dels sentits,
a la immersió  en el blau;
en el blau del mar,
en el blau del cel,
en el blau de la ment;
on la llum inunda els ulls,
on la vista es perd,
on el sol escalfa la pell,
on es veuen tots els estels,
on el pas del temps sembla
que no existeix,
on el dia i la nit
son el decorat dels pensaments,
on la mar ens fa de mirall,
on la lluna surt a passejar,
on la ment  es connecta amb l'univers...

Ignasi, 10 d'octubre de 2009






dijous, 19 de març del 2009

Despertes


"I am the master of my fate;
I am the captain of my soul"
(Soy el dueño de mi destino;
soy el capitán de mi alma")

William Henley


Despertes abans de l'alba,
quant encara és fosc,
i la brisa de la matinada
encara no s'ha aixecat...
gaudeixes del silenci del port,
del mirall de l'aigua
reflectint el cel serè
i del repòs dels vaixells...

Tot transmet pau...

Has oblidat els anys
que fa que vas salpar,
vas escollir gaudir
de cada despertar,
de veure sortir el sol cada matí
i en la teva condició de navegant,
de la llibertat de poder escollir
el rumb o el port de destí.

Navegues pel plaer de navegar,
per gaudir del mon blau,
per la felicitat que et transmet
nomes sentir els llavis salats,
escoltar el mar,
o que el vent
acaroni la teva pell;
t’és igual el port de destí,
mentre sàpigues que
en qualsevol moment
ets tu qui el pots decidir.





Ignasi, 19 de març de 2009




... and ... Now We Are Free ...


INVICTUS "Out of the night that covers me, Black as the Pit from pole to pole, I thank whatever gods may be For my unconquerable soul. - In the fell clutch of circumstance I have not winced nor cried aloud. Under the bludgeonings of chance My head is bloody, but unbowed. - Beyond this place of wrath and tears Looms but the horror of the shade, And yet the menace of the years Finds, and shall find me, unafraid. It matters not how strait the gate, How charged with punishments the scroll, I am the master of my fate; I am the captain of my soul." "Desde la noche que sobre mi se cierne, negra como su insondable abismo, agradezco a los dioses si existen por mi alma invicta. Caído en las garras de la circunstancia nadie me vio llorar ni pestañear. Bajo los golpes del destino mi cabeza ensangrentada sigue erguida. Más allá de este lugar de lágrimas e ira yacen los horrores de la sombra, pero la amenaza de los años me encuentra, y me encontrará, sin miedo. No importa cuán estrecho sea el camino, cuán cargada de castigo la sentencia. Soy el amo de mi destino; soy el capitán de mi alma." William Ernest Henley

dimarts, 17 de març del 2009

SUN TZU DIJO ...




"El que es hábil origina lo extraordinario:
Tan infinito como el cielo y la tierra,
tan inagotable como el Río Amarillo y
el océano."

Del Capítulo 5,


SHIH

dijous, 29 de gener del 2009

My back pages




Les pàgines escrites en el passat
son un record de paper,
camino escoltant el vent,
ara tot està obert,
el camí es aquell
que potser mai pensaves fer.

Creia en camins traçats,
oblidant la força del vent,
la que esborra els camins ja fets,
o mou les dunes al desert.

Les pàgines escrites en el passat
son el guió del record,
camino cercant nous mots,
ara tot està per crear,
el camí s'ha de somiar.

Creia en allò que ens havien dit,
oblidant que no podem decidir
quin ha de ser el nostre camí
els estels que ens han de seduir
o les dunes per on passarà el nostre camí

Les pàgines escrites en el passat,
son un camí ja fet,
camino oblidant velles veritats,
ara tot està de nou per començar,
el camí està per dibuixar.

Creia en el nostre destí,
oblidant que enlloc mai ha existit,
que ingènuament el volem definir
o que ens agrada pensar
que estigui escrit.

Les pàgines escrites en el passat
son les que ja vaig crear,
camino cercant nous significats,
ara tot està per imaginar
el camí no el gaudiràs
si no l'has somiat.

Ignasi, 27 gener 2009






I per als que vulgueu gaudir de la cançó en versió del rock més pur (Roger McGuinn, Tom Petty, Neil Young, Eric Clapton, Bob Dylan i George Harrison, per ordre d'actuació) ...

dimarts, 13 de gener del 2009

Zen




Respiro...
tanco els ulls...
sento que l'aire
acarona.. neteja...
obre un nou espai
a la meva ment.

Respiro...
malgrat tinc els ulls tancats,
hi veig...
hi veig a dintre meu,
l'aire esvaeix els pensaments,
hi queda la llum...
els colors de la ment,
el mon d'un mateix,
pot ser l’únic
que existeix.

Respiro...
tinc els ulls tancats...
l'aire omple la ment,
la converteix en un blau univers...
el blau es el color del no res,
el color de l'aigua
quant reflecteix el cel.

Respiro...
tinc els ulls tancats...
navego per dintre meu,
contemplo l’horitzó...

l'horitzó d'aquest univers
d'infinits tons turquesa,
l'horitzó d'aquest mon

d'infinits blaus;
sento com l'aire... com el blau...

fan ones que donen formes
a nous pensaments.

Respiro...
tinc els ulls tancats...
tot es transparent,
tot flueix dintre meu;
el blau es el color
de la meva ment...
el seu ritme,
el d'un veler navegant
a favor del vent...

Respiro...
tinc els ulls tancats...
soc blau,
soc aigua,
soc cel,
soc la meva ment...

Ignasi, 14 de gener de 2009






"...sóc el resultat imprevist d'infinits i desconeguts atzars, que a través d'innumerables generacions han vingut a buscar-me..." (Marià Villangómez)







diumenge, 11 de gener del 2009

Camí d'hivern


Camino pels camins de sorra,
vora el mar,
vora el desert,
escolto la seva remor,
el silenci del no res.

Caminant gaudeixo
de contemplar el vol de les gavines,
i de trobar altres viatgers;
dels dies curts
i de l'escalfor del sol de l'hivern.

Caminant gaudeixo del temps,
del temps per contemplar,
del temps per conversar,
del temps per respirar,
del temps per somiar.

Quant arriba la nit,
gaudeixo del seu cel nítid,
de com brillen els estels
congelats pel fred de l'hivern;
gaudeixo dels somnis,
dels meus somnis
en nous camins,
en les gavines,
en els viatgers
que pot ser demà trobaré
i en la remor del mar
o en el silenci del desert
que pot ser demà sentiré.

Ignasi, 10 de gener de 2009





dissabte, 10 de gener del 2009

Gavina




Gavina que voles
sobre el mar gris d’hivern
a la recerca de nous vents,
per descobrir nous indrets.

Gavina que voles
entre els núvols grisos del hivern
cercant el cel blau
per trobar la llum,
per trobar la pau,
la platja de sorra mes blanca
o el penya-segat més alt sobre el mar.

Gavina que voles
entre els grisos del hivern,
el blanc de les teves ales
ens dibuixa el camí,
-mes enllà del horitzó-
al nostre pensament.

Gavina que voles
entre tots els vents,
el teu vol ens fa anhelar
l’illa de sorra blanca,
d’aigües turquesa,
de sunsets màgics al cap dels somnis,
amb nits d’estels sobre la coberta
i despertars càlids
amb l’escalfor del sol
al nostre cos.

Ignasi, 3 de gener de 2009

............................................................

El vol blanc i plàcid d’una gavina,
sobre la mar blava de la tardor...
memoria del vent ... somni de la ment ...
(07-10-08)

Soc feliç només de saber que existeix una gavina especial ..
que vola i gaudeix del seu vol...
prop del delta o a la bahia d’espalmador
(30-08-08)

El mar, ... el milenari mar, sap i li agrada contemplar el vol de la gavina ... la seva llibertat... I gaudeix de veure com despres d'uns instants d'acaronar-la entre les seves ones reempren el seu vol en el cel.
(14-08-08)

...la gavina vola amb aires d llibertat...segons bufa el vent... I potser algun dia aterra a la sorra d’espalmador per jugar uns instants...
(13-08-08)-CdM-

Capvespre a La Savina, no hi vola cap gavina, nomes el nom d'una barca -"Punta Gavina"-, tot just davant el sol, a l'espigo dels pescadors, les recorda.
(12-08-08)

La petjada d'una gavina damunt la sorra humida de la platja, tot jugant, una ona l'esborra, i espera que de nou la gavina tor-ni a trepitjar-la.
(11-08-08)

Un miratge sobre el mar i el cel blau d'estiu, el vol d'una gavina en un núvol blanc.
(10-08-08)



dissabte, 20 de desembre del 2008

Nit freda d'hivern


Nit freda d’hivern,
de vent fred del nord,
d’arbres nus que son la veu del vent.

Vent fred que esvaeix l’escalfor de la pell,
que fa sentir la fragilitat del cos,
que ens arrupeix davant el camí.
i ens fa cercar un resguard
envers el nostre destí.

Nit freda d’hivern,
nit de cel transparent,
d’estels brillants com el gel,
d’estels nítids que cada cop semblen mes lluny,
de lluna en quart minvant,
de reflexes irreals mes enllà de la raó de la ment.

Ignasi, 20 desembre de 2008
L'Hivern de Vivaldi (Les quatre estacions), la MUSICA per excel·lència.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Haiku



El vol blanc i plàcid d’una gavina,

sobre la mar blava de la tardor...

memoria del vent ... somni de la ment ...


Ignasi 7 d'octubre de 2008



Música de la banda sonora de la película "Carta de una mujer desconocida" de Xu Jinglei. Al perfil meu i desde que la vaig veure el primer cop, és, sense dubtes, la meva "película favorita"... per tot...
Si teniu curiositat, amb paciència, podeu carregar una mena de del trailer de la película, clickeu en el títol original Letter from an unknown woman .
La película ... m'encanta... la música... la historia... la fotografia... els personatges... el país... el missatge de la película ... al contrari del que podria semblar quant la veus... i que et transmet la directora en l'entrevista que hi ha en el vincle del seu nom, també.... per això he aprofitat per dir quelcom... ja que no és gaire coneguda ... malgrat haver guanyat la Concha de Plata al festival de San Sebastián l'any 2004... però clar... és que és íntegrament xinesa .... directora, estudis, actors, laboratoris, ... excepte la base del guió... si podeu ... regaleu-vola... gaudiu-la....



dijous, 2 d’octubre del 2008

El ritme del vent




amb bon vent
i bona mar...
amb el cel blau
i el sol mes brillant...
desitjaré tornar a navegar...
que el vent salat
acaroni la meva pell...
que la remor del mar
sigui l’únic so que escolti
la meva ment...

no faré cas del pas del temps...
la força del vent serà
el ritme del meu pensament...
només desitjaré trobar-te a tu
en aquest blau desert...

navegaré amb la il·lusió
de trobar-te en algun port...
navegaré amb la il·lusió
d'arribar al teu cor...
m’emocionaré imaginant
el teu rostre i els teus cabells...
m’emocionaré sentint
el olor del teu cos i
el tacte de la teva pell...

navegant desitjaré
que sigui el blau del mar
el color que em faci somiar...

somiaré... en abraçar-te...
somiaré... en acaronar-te...
somiaré... en estimar-te...
i que nomes aquests pensaments
acompanyin el ritme del vent...

pot-ser mai et trobaré...
pot-ser mai al cor t'arribaré...
però sempre somiaré
quant escolti el ritme del vent...








La musica d'Enya.... imprescindible  per somiar ...


dijous, 25 de setembre del 2008

El Zahir




... a la platja de sorra mes blanca...
o a la duna del desert amb la lluna més brillant...
passaré la nit mirant els estels...
escoltant la remor de la mar,
la brisa de la nit del desert...
i aquell racó de mar..
o de sorra...
serà el meu tros d’univers...

... la mar, amb el pas dels anys, m’ha fet gaudir de moltes nits a la coberta del vaixell contemplant aquells estels... en indrets màgics, allí on el cel era mes clar, allí on la mar reflectia la llum de la nit,... nits plàcides en que el cel protector t’invitava a dormir sota d’ell, aquestes nits he escampat els meus somnis a l’univers ... amb el desig que després, de dia en dia... de nit en nit, els estels me’ls retornessin fets realitat ... he escampat somnis de nòmada del desert blau ... somnis que de mica en mica els estels m’han retornat fets realitat amb el pas del temps ... alguns amb molta més gratitud del que jo podia esperar i desitjar ... i en aquestes nits, en mig del mar i dels estels, estirat a sobre la coberta del vaixell com esplèndid mirador ... he agraït als estels, al cel protector la seva gratitud amb mi .... pensant, mentre mirava el cel, si, qui sap, molts anys abans, en vides anteriors, ja també havia gaudit o pot ser... si fins i tot jo formava part d'ells o havia viatjat fins el sostre de l'univers... i per això ells em manifestaven el seu agraïment ....

... però aquesta nit no escampava els meus somnis en l’univers.... per que ja era del tot feliç amb el que el estels m’havien donat.... ara cercava una resposta ... una resposta per esbrinar, per saber quin era el meu Zahir i on era ... allò que havia buscava durant la meva vida de nòmada del desert blau ... allò que buscava cada cop que sortia a la mar ... allò que somiava en mil ones acaronades navegant amb el vaixell... allò que em quedava per trobar cada cop que deixava amarrat el vaixell a port...

... recordava allò que havia llegit del zahir, que hem va agradar, que em va captivar, que em va fer pensar que cadascun de nosaltres pot ser teníem el nostre Zahir ...

... "El Zahir es una expresión de la mitología islámica del siglo XVI que significa algo que, una vez se ha visto, no se puede olvidar"...

..."Según el escritor Jorge Luis Borges, la idea del zahir proviene de la tradición islámica y, según se piensa, surgió hacia el siglo XVIII. En árabe zahir quiere decir 'visible', 'presente', 'incapaz de pasar desapercibido'. Es algo o alguien que, al contactarlo, termina por ir ocupando poco a poco nuestro pensamiento, hasta el grado que no logramos concentrarnos en nada más. Esto se puede considerar santidad o locura"....

... malgrat aquestes paraules, malgrat el mite del zahir de ser quelcom evident, quelcom present, quelcom que no es pot oblidar... podia ser que no fos una idea real, que no fos quelcom conscient de la nostra ment, que no fos quelcom material... pot ser era... quelcom abstracte, un somni, un desig, una emoció, ...? podia ser quelcom que tinguem en el subconscient i ens guies al llarg de la nostra vida? podia ser que fos quelcom que havíem vist anteriorment, fa molt temps i ens va passar desapercebut? podia ser quelcom que fos el nostre motiu de viure, un registre sembla’n al ADN i que fa que el busquem de fa anys a ençà, al llarg de la nostra vida o per que no, en successives vides...? Podia ser quelcom viscut en vides anteriors i cerquem en la nostra vida actual? ... podia ser que el zahir canvies amb el pas dels anys, igual que el rumb d'un veler canvia segons la direcció i intensitat del vent? Pot ser mirant la llum d’aquells estels, que desprès de milers d’anys que havia sorgit del seu origen ara ens arribava a nosaltres, i nosaltres ara veiem... pot ser allí podia trobar una resposta ... com esbrinar el meu Zahir, com trobar-lo, com descobrir-lo, com revelar-lo?

... i vaig recordar aquell indret de la Mediterrània ... allà... prop d'on l’aigua salada es confon amb la aigua dolça ... aquell lloc on va començar la meva condició de nòmada del desert blau, on em vaig començar a emocionar,... on, segons el seu caprici, pots contemplar l’ocàs del sol d’infinites maneres... on els estels son mes propers, per que saps que son els teus estels ... ells et coneixent bé a tu i tu els coneixes bé a ells ... on la mar em va acollir i la vaig començar a estimar... on vaig somiar les primeres singladures mes enllà de l’horitzó blau... on vaig gaudir de somnis d’adolescent, on vaig crear somnis de joventut... aquell indret de la Mediterrània on geogràficament s’uneix el desert daurat i el desert blau... i que em va fer gaudir de l’emoció de la vida...

... els estels varen ser clars ... no em varen sorprendre ... he estat moltes nits sota els estels... jo els conec i ... ells em coneixen a mí .... el meu Zahir és... el de moltes altres persones... el de molts altres nòmades.... nòmades solitaris o solitàries... aquella resposta ... no se si em va complaure... pensant ... vaig començar a quedar dormit... feliç... malgrat no saber si aconseguiria un altre cop el meu Zahir... si el tornaria a tenir... ara, que feia poc que l’havia perdut me’n adonava que pot ser només era una creació de la ment..., una emoció... com moltes altres coses de la vida... i em vaig quedar dormit, plàcidament, per que pot ser era conscient de comprendre el seu significat...

... si comprens la veritable naturalesa del teu Zahir gaudiràs d’una vida plena... per que ens capfiquem en tenir, posseir, aferrar-nos als sentiments i a les coses i no comprenem que senzillament son... emocions... que venen i se’n van... com els núvols, els rajos de sol o el vent, les dunes del desert daurat o les ones del desert blau... i que el meravellós de viure és poder ser allí per gaudir de les emocions... sense esperar res mes... per que mentre tinguis emocions sabràs que vius i flueixes amb la vida... per això em deien els estels ... no deixes mai d’emocionar-te ...

... i ara, desprès... del temps... dels anys.... de navegar... de caminar... de cercar... de travessar tempestes en el desert blau... en el desert daurat... els estels tornaven a ser generosos amb mi... em revelaven el meu Zahir... comprenia que ... allò que no podia oblidar... aquell pensament que anava, mica en mica ocupant tota la meva ment... fins convertir-se en el meu únic pensament era.... sentir la emoció... de la unió del desert blau i del desert daurat... en la meva pell...

Ignasi, 25 setembre 2008




Nota.- aquesta entrada es la continuació de la publicada anteriorment amb el nom de “Connexió amb l’univers”. No he pogut evitar tornar a posar el video que vaig incloure en aquella entrada....


Cercant el Zahir amb el Iajel ...


dimecres, 17 de setembre del 2008

Nomada ... del mar ... nomada ... del desert












nòmada del mar ...
... nòmada del desert ...

... sempre cercant...
la duna on plantar la jaima ...
o la platja on fondejar el veler...
envoltat de mar sentiré la seva remor...
en mig del desert sentiré el vent ...

... allí seré mar, seré desert ...
allí somiaré estar eternament...
on la mar es mes blava ...,
on el cel es mes clar ...,
on nomes es sent el vent,
els sons de les gavines,
o el silenci del univers...


... som nòmades de la vida ...
que somiem haver trobat
a la mar ...
o a la sorra ...
un tros d’univers ...


a la platja de sorra mes blanca ...
o a la duna del desert amb la lluna mes brillant ...
passaré la nit mirant els estels ...
escoltant la remor de la mar,
la brisa de la nit del desert ...
i aquell racó de mar... o de sorra ...
serà el meu tros d’univers ...


... fins que a l’endemà ...
em despertarà el vol d’una gavina...
o l’escalfor del sol del desert...
i quant la llum del dia
ja hagi esborrat el meu somni ..
... tornaré a navegar ...
... a caminar pel desert...
gaudiré dels dies cercant ...
un lloc on passar la nit sota els estels...

... nòmada del mar ...
nòmada del desert ...



Ignasi 16/09/2008