dijous, 29 de juliol del 2010
Destí...
destí...
al bell mig
de la mediterrània,
entre el nord i el sud,
fusió de cultures, colors,
músiques i llengües;
illa de pas.
una ombra o un núvol,
a vegades nomes un far,
en l’horitzó de la mar.
somni de mariners,
repòs de gavines,
port de navegants,
destí de les ones,
descans de sirenes,
dibuix de la felicitat.
Ignasi 29 de juliol de 2010
52 hores abans de salpar,
destí...formentera
- sense data de tornada-.
Después de haberte amado tanto
de haberte regalado mi noche de amor
aquí me tienes de nuevo esperando,
necesitando tu lluvia y tu sol.
Después de haber llorao al viento
con lagrimas amargas llenadas de amor
sóla en la arena me quedo escuchando
cantos de sirena,qué pena me dá.
**Te quiero y sólo espero
ser tu compañía cuando llegue el alba,
barco velero que busca tus playa,
y brisa que besa tu piel.
Me siento prisionera,
de los luceros que alumbran tu cara,
me desespero cuando tú me faltas,
hay quiero tenerte otra vez.
Te estuve en sueños dibujando,
pero yo no alcanzaba tu cara pintáaa,
pero un mal día desperté
flotando en la melancolía de la soledad.
Creí morir de desaliento
la vida se agitaba en nostalgia de amor,
como me dolía ver pasar el tiempo,
porque me alimento de tú corazón.
**Te quiero y sólo espero
ser tu compañía cuando llegue el alba,
barco velero que busca tu playa,
y brisa que besa tu piel.
Me siento prisionera,
de los luceros que alumbran tu cara,
me desespero cuando tú me faltas,
hay quiero tenerte otra vez.
Mati (Chambao)
divendres, 5 de març del 2010
Formentera
És aquí on soc,
és aquí on vull ser...
entre la terra i el mar,
entre la sorra i el cel,
on l'univers
es el blau,
on una franja de sorra
dibuixa el mon,
on cada estel
es un pensament,
on la remor del mar
acarona la ment,
on les gavines
volen lliurement.
on la lluna fa realitat
els somnis,
on els estels il•luminen
l'univers,
on els sons de les gavines
desperten el subconscient,
on la mar
es l’únic horitzó,
on els colors
son el camí de la ment,
on la felicitat
és viure el moment...
Ignasi,
Es Trocadors- Tamarit , agost 2009 - hivern 2010
diumenge, 28 de febrer del 2010
A vegades
A vegades costa escriure,
perquè és com esborrar
allò escrit abans.
A vegades costa escoltar un altra música
perquè és com perdre
la que més t'agrada.
A vegades costa començar un altre llibre
perquè és com oblidar
el darrer llegit.
A vegades...
A vegades costa tornar a somiar
perquè és com renunciar
als teus propis somnis...
A vegades...
només
a vegades...
Ignasi, 28 de febrer de 2010
I Never Knew You From The Sun
What a time it was
Was befriended and was a friend
For the longest while
You were here
And I never knew you from the sun
Snow is on the ground
This is not my landscape now
Where I find myself
Without you
Oh I never knew you from the sun
Oh I had a friend
I had a friend I loved
Now I walk for miles
Into dark forests of piano sounds
I'm lost
Deep into my sleeve
Deep in my sleeves
Pockets start where I always reach
You are there
Oh I never knew you from the sun
Never, never knew you from the sun
Innocence Mission
perquè és com esborrar
allò escrit abans.
A vegades costa escoltar un altra música
perquè és com perdre
la que més t'agrada.
A vegades costa començar un altre llibre
perquè és com oblidar
el darrer llegit.
A vegades...
A vegades costa tornar a somiar
perquè és com renunciar
als teus propis somnis...
A vegades...
només
a vegades...
Ignasi, 28 de febrer de 2010
I Never Knew You From The Sun
What a time it was
Was befriended and was a friend
For the longest while
You were here
And I never knew you from the sun
Snow is on the ground
This is not my landscape now
Where I find myself
Without you
Oh I never knew you from the sun
Oh I had a friend
I had a friend I loved
Now I walk for miles
Into dark forests of piano sounds
I'm lost
Deep into my sleeve
Deep in my sleeves
Pockets start where I always reach
You are there
Oh I never knew you from the sun
Never, never knew you from the sun
Innocence Mission
diumenge, 14 de febrer del 2010
El corrent del riu
No malbaratem la nostra energia,
només observem el corrent del riu,
si no podem vèncer la seva força,
serà inútil remar,
deixem-nos portar pel seu cabal
i en un meandre
potser trobarem la pau.
Ignasi, 14 de febrer de 2010
diumenge, 17 de gener del 2010
Camí d'hivern (II)
Pluja de gener,
els camps nus...
llavor de la primavera.
Ignasi
Tamarit, 17 de gener 2010
divendres, 8 de gener del 2010
Somni...
Sueño...
pincel de la mente
que vence la ley del tiempo;
si infinito es éste,
cual es el principio del círculo?
Ignasi, 8 de gener de 2009
dimecres, 6 de gener del 2010
Ànima de la llibertat
(gràcies Maite)
pelegrí del món,
pelegrí de la vida,
ànima de la llibertat,
ànima dels somnis,
potser tinguis el secret de la felicitat
Ignasi, 5 gener 2010 (nit de Reis)
"Demasiado color ciega el ojo,
demasiado ruido ensordece el oido,
demasiado condimento embota el paladar,
demasiado jugar dispersa la mente,
demasiado deseo entristece el corazón.
El sabio provee para satisfacer las necesidades, no los sentidos;
abandona la sensación y se concentra en la sustancia."
Tao Te Ching. Lao Tse
dimarts, 8 de desembre del 2009
Els ocres de la nit
Els ocres de la Kasbah
ressalten en la nit
de lluna decreixent,
el color terròs de les parets
fa acollidors els carrerons
en la humida nit de tardor
i el ritme de la música
acompanya el passeig
de la ment,
el viatger gaudeix
l'eternitat del moment.
Ignasi, 8 de desembre 2009
dimarts, 24 de novembre del 2009
Eneagrama
nou estels per una constel·lació,
nou estels per tota la humanitat,
i un estel per cada ésser humà.
Ignasi, 14 novembre 2009
En algún lugar sobre el arco iris
subiendo más arribay los sueños
con los que soñaste
una vez en una canción de cuna.
En algún lugar sobre el arco iris
las aves azules vuelan
y los sueños
con los que soñaste
realmente se vuelven realidad.
Un día pediré un deseo a una estrella,
de levantarme donde las nubes
esten muy por detrás mío.
Donde el problema se derrite
como gotas de limón
más arriba del tope de una chimenea es
donde me encontrarás.
En algún lugar sobre el arcoiris
las aves azules vuelan,
y los sueños
con los que te atreves
oh por qué, oh ¿por qué no puedo?.
Bueno, veo árboles verdes, rosas rojas también
las veré florecer, para ti y para mi
y pienso a mi mismo, que mundo tan maravilloso.
Bueno, veo cielos azules y nubes blancas,
Y en la luz del día, me gusta la obscuridad,
y pienso a mi mismo, que mundo tan maravilloso.
Los colores del arco iris, tan lindos en el cielo,
también están en los rostros de la gente que pasa.
Veo amigos dándose la mano, diciendo: ¿Cómo estás?
ellos en realidad están diciendo: Yo, yo te amo.
Escucho a bebés llorar
Los veo crecer.
Ellos aprenderán mucho más de lo que jamás sabremos.
Y pienso a mi mismo, que mundo tan maravilloso
Si, pienso a mi mismo, que mundo tan maravilloso.
divendres, 13 de novembre del 2009
Camí de tardor
Fugen els ocells,
la mar grisa,
dibuix de tardor.
Els núvols amaguen el sol,
plora el faig,
preludi de l'hivern.
Ignasi, 13 de novembre de 2009.
dimecres, 4 de novembre del 2009
Aegean Sea
Escoltar els sons de les pedres,
llegir les seves paraules,
desxifrar els seus poemes,llegir les seves paraules,
gaudir de la seva música,
contemplar les seves formes;
retrobar el mite d’Ìtaca,
imaginar el perfil del seu rei
cercant la seva pàtria,
en mig del mar,
del blau,
del cel,
dels estels,
de cales solitàries,
de ports desconeguts,
de vells habitants;
descobrir siluetes de fusta,
formes de llautó,
imatges de novel·la,
somnis de corsari,
pedres mil·lenàries,
colors turquesa,
sorres daurades,
vents del sud;
ones blanques,
fluir amb el temps,
impregnar-se de
sensacions literàries,
retrobar despertars
de temps passats,
el caliu de la fusta del vaixell,
sentir-lo la teva llar,
trobar la vida,
la història,
de cent, dos-cents,
de mil, dos mil,
de cinc mil anys;
tancar els ulls,
respirar,
esborrar el temps,respirar,
sentir que aquest no passa,
que un mateix
és la seva mesura
i l’atura,
gaudir de la felicitat
del moment,
que tot es immaterial,
intranscendent,
fugidis...
Ignasi,
18 de setembre i 4 de novembre de 2009,
Aegean Sea i Tamarit
18 de setembre i 4 de novembre de 2009,
Aegean Sea i Tamarit
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Alpha Zahir
Nits de mar,
nits de sorra
nits de cercar estels , nits d’acaronar gavines,
nits d’estimar estels fugaços,
nits de somnis,
nits d’estels desitjats,
nits d’estels estimats,
nits de cercar en el cel,
entre mil
constel·lacions llunyanes,
entre mil
constel·lacions somiades,
l'alpha de la meva constel·lació,
Nits dibuixant constel·lacions,
nits dibuixant estels,
nits somiant
amb el color
de la seva llum,
nits somiant
amb l’energia
de la seva escalfor.
Mil nits per dibuixar
la Constel·lació del Zahir
l'Alpha(*) del Zahir,
mil nits per imaginar-la
mil nits per crear-la.
Ignasi, 21 d’octubre de 2009
(*)En astronomia la primera lletra del alfabet grec s’utilitza per designar a l’estel mes brillant de cada constel·lació.
dissabte, 17 d’octubre del 2009
Camí a la felicitat ...
camí a la felicitat,
a l'univers del silenci,
a la immersió en l'infinit;
en l'infinit del desert
en l'infinit del cel
en l'infinit de la ment
on la llum inunda els ulls,
on la vista es perd,
on el sol escalfa la pell,
on es veuen tots els estels,
on el pas del temps sembla
que no existeix,
on el dia i la nit
son el decorat dels pensaments,
on el silenci ens fa de mirall,
on la lluna surt a passejar,
on la ment es connecta amb l'univers...
Ignasi, 17 d'octubre de 2009
diumenge, 11 d’octubre del 2009
Destí a la felicitat ...
destí a la felicitat,
a l'univers dels sentits,
a la immersió en el blau;
en el blau del mar,
en el blau del cel,
en el blau de la ment;
on la llum inunda els ulls,
on la vista es perd,
on el sol escalfa la pell,
on es veuen tots els estels,
on el pas del temps sembla
que no existeix,
on el dia i la nit
son el decorat dels pensaments,
on la mar ens fa de mirall,
on la lluna surt a passejar,
on la ment es connecta amb l'univers...
Ignasi, 10 d'octubre de 2009
Ignasi, 10 d'octubre de 2009
dijous, 19 de març del 2009
Despertes
"I am the master of my fate;
I am the captain of my soul"
(Soy el dueño de mi destino;
soy el capitán de mi alma")
Despertes abans de l'alba,
quant encara és fosc,
i la brisa de la matinada
encara no s'ha aixecat...
gaudeixes del silenci del port,
del mirall de l'aigua
reflectint el cel serè
i del repòs dels vaixells...
Tot transmet pau...
Has oblidat els anys
que fa que vas salpar,
vas escollir gaudir
de cada despertar,
de veure sortir el sol cada matí
i en la teva condició de navegant,
de la llibertat de poder escollir
el rumb o el port de destí.
Navegues pel plaer de navegar,
per gaudir del mon blau,
per la felicitat que et transmet
nomes sentir els llavis salats,
escoltar el mar,
o que el vent
acaroni la teva pell;
t’és igual el port de destí,
mentre sàpigues que
en qualsevol moment
quant encara és fosc,
i la brisa de la matinada
encara no s'ha aixecat...
gaudeixes del silenci del port,
del mirall de l'aigua
reflectint el cel serè
i del repòs dels vaixells...
Tot transmet pau...
Has oblidat els anys
que fa que vas salpar,
vas escollir gaudir
de cada despertar,
de veure sortir el sol cada matí
i en la teva condició de navegant,
de la llibertat de poder escollir
el rumb o el port de destí.
Navegues pel plaer de navegar,
per gaudir del mon blau,
per la felicitat que et transmet
nomes sentir els llavis salats,
escoltar el mar,
o que el vent
acaroni la teva pell;
t’és igual el port de destí,
mentre sàpigues que
en qualsevol moment
ets tu qui el pots decidir.
Ignasi, 19 de març de 2009
... and ... Now We Are Free ...
dimarts, 17 de març del 2009
SUN TZU DIJO ...
dijous, 29 de gener del 2009
My back pages
son un record de paper,
camino escoltant el vent,
ara tot està obert,
el camí es aquell
que potser mai pensaves fer.
Creia en camins traçats,
oblidant la força del vent,
la que esborra els camins ja fets,
o mou les dunes al desert.
Les pàgines escrites en el passat
son el guió del record,
camino cercant nous mots,
ara tot està per crear,
el camí s'ha de somiar.
Creia en allò que ens havien dit,
oblidant que no podem decidir
quin ha de ser el nostre camí
els estels que ens han de seduir
o les dunes per on passarà el nostre camí
Les pàgines escrites en el passat,
son un camí ja fet,
camino oblidant velles veritats,
ara tot està de nou per començar,
el camí està per dibuixar.
Creia en el nostre destí,
oblidant que enlloc mai ha existit,
que ingènuament el volem definir
o que ens agrada pensar
que estigui escrit.
Les pàgines escrites en el passat
son les que ja vaig crear,
camino cercant nous significats,
ara tot està per imaginar
el camí no el gaudiràs
si no l'has somiat.
Ignasi, 27 gener 2009
I per als que vulgueu gaudir de la cançó en versió del rock més pur (Roger McGuinn, Tom Petty, Neil Young, Eric Clapton, Bob Dylan i George Harrison, per ordre d'actuació) ...
dimarts, 13 de gener del 2009
Zen
tanco els ulls...
sento que l'aire
acarona.. neteja...
obre un nou espai
a la meva ment.
Respiro...
malgrat tinc els ulls tancats,
hi veig...
hi veig a dintre meu,
l'aire esvaeix els pensaments,
hi queda la llum...
els colors de la ment,
el mon d'un mateix,
pot ser l’únic
que existeix.
Respiro...
tinc els ulls tancats...
l'aire omple la ment,
la converteix en un blau univers...
el blau es el color del no res,
el color de l'aigua
quant reflecteix el cel.
Respiro...
tinc els ulls tancats...
navego per dintre meu,
contemplo l’horitzó...
l'horitzó d'aquest univers
d'infinits tons turquesa,
l'horitzó d'aquest mon
d'infinits blaus;
sento com l'aire... com el blau...
fan ones que donen formes
a nous pensaments.
Respiro...
tinc els ulls tancats...
tot es transparent,
tot flueix dintre meu;
el blau es el color
de la meva ment...
el seu ritme,
el d'un veler navegant
a favor del vent...
Respiro...
tinc els ulls tancats...
soc blau,
soc aigua,
soc cel,
soc la meva ment...
Ignasi, 14 de gener de 2009

"...sóc el resultat imprevist d'infinits i desconeguts atzars, que a través d'innumerables generacions han vingut a buscar-me..." (Marià Villangómez)
sento que l'aire
acarona.. neteja...
obre un nou espai
a la meva ment.
Respiro...
malgrat tinc els ulls tancats,
hi veig...
hi veig a dintre meu,
l'aire esvaeix els pensaments,
hi queda la llum...
els colors de la ment,
el mon d'un mateix,
pot ser l’únic
que existeix.
Respiro...
tinc els ulls tancats...
l'aire omple la ment,
la converteix en un blau univers...
el blau es el color del no res,
el color de l'aigua
quant reflecteix el cel.
Respiro...
tinc els ulls tancats...
navego per dintre meu,
contemplo l’horitzó...
l'horitzó d'aquest univers
d'infinits tons turquesa,
l'horitzó d'aquest mon
d'infinits blaus;
sento com l'aire... com el blau...
fan ones que donen formes
a nous pensaments.
Respiro...
tinc els ulls tancats...
tot es transparent,
tot flueix dintre meu;
el blau es el color
de la meva ment...
el seu ritme,
el d'un veler navegant
a favor del vent...
Respiro...
tinc els ulls tancats...
soc blau,
soc aigua,
soc cel,
soc la meva ment...
Ignasi, 14 de gener de 2009
"...sóc el resultat imprevist d'infinits i desconeguts atzars, que a través d'innumerables generacions han vingut a buscar-me..." (Marià Villangómez)
diumenge, 11 de gener del 2009
Camí d'hivern
Camino pels camins de sorra,
vora el mar,
vora el desert,
escolto la seva remor,
el silenci del no res.
Caminant gaudeixo
de contemplar el vol de les gavines,
i de trobar altres viatgers;
dels dies curts
i de l'escalfor del sol de l'hivern.
Caminant gaudeixo del temps,
del temps per contemplar,
del temps per conversar,
del temps per respirar,
del temps per somiar.
Quant arriba la nit,
gaudeixo del seu cel nítid,
de com brillen els estels
congelats pel fred de l'hivern;
gaudeixo dels somnis,
dels meus somnis
en nous camins,
en les gavines,
en els viatgers
que pot ser demà trobaré
i en la remor del mar
o en el silenci del desert
que pot ser demà sentiré.
Ignasi, 10 de gener de 2009
dissabte, 10 de gener del 2009
Gavina
Gavina que voles
sobre el mar gris d’hivern
a la recerca de nous vents,
per descobrir nous indrets.
Gavina que voles
entre els núvols grisos del hivern
cercant el cel blau
per trobar la llum,
per trobar la pau,
la platja de sorra mes blanca
o el penya-segat més alt sobre el mar.
Gavina que voles
entre els grisos del hivern,
el blanc de les teves ales
ens dibuixa el camí,
-mes enllà del horitzó-
al nostre pensament.
Gavina que voles
entre tots els vents,
el teu vol ens fa anhelar
l’illa de sorra blanca,
d’aigües turquesa,
de sunsets màgics al cap dels somnis,
amb nits d’estels sobre la coberta
i despertars càlids
amb l’escalfor del sol
al nostre cos.
Ignasi, 3 de gener de 2009
............................................................
El vol blanc i plàcid d’una gavina,
sobre la mar blava de la tardor...
memoria del vent ... somni de la ment ...
(07-10-08)
Soc feliç només de saber que existeix una gavina especial ..
que vola i gaudeix del seu vol...
prop del delta o a la bahia d’espalmador
(30-08-08)
El mar, ... el milenari mar, sap i li agrada contemplar el vol de la gavina ... la seva llibertat... I gaudeix de veure com despres d'uns instants d'acaronar-la entre les seves ones reempren el seu vol en el cel.
(14-08-08)
...la gavina vola amb aires d llibertat...segons bufa el vent... I potser algun dia aterra a la sorra d’espalmador per jugar uns instants...
(13-08-08)-CdM-
Capvespre a La Savina, no hi vola cap gavina, nomes el nom d'una barca -"Punta Gavina"-, tot just davant el sol, a l'espigo dels pescadors, les recorda.
(12-08-08)
La petjada d'una gavina damunt la sorra humida de la platja, tot jugant, una ona l'esborra, i espera que de nou la gavina tor-ni a trepitjar-la.
(11-08-08)
Un miratge sobre el mar i el cel blau d'estiu, el vol d'una gavina en un núvol blanc.
(10-08-08)
dissabte, 20 de desembre del 2008
Nit freda d'hivern
Nit freda d’hivern,
de vent fred del nord,
d’arbres nus que son la veu del vent.
Vent fred que esvaeix l’escalfor de la pell,
que fa sentir la fragilitat del cos,
que ens arrupeix davant el camí.
i ens fa cercar un resguard
envers el nostre destí.
Nit freda d’hivern,
nit de cel transparent,
d’estels brillants com el gel,
d’estels nítids que cada cop semblen mes lluny,
de lluna en quart minvant,
de reflexes irreals mes enllà de la raó de la ment.
Ignasi, 20 desembre de 2008L'Hivern de Vivaldi (Les quatre estacions), la MUSICA per excel·lència.
dimarts, 7 d’octubre del 2008
Haiku
El vol blanc i plàcid d’una gavina,
sobre la mar blava de la tardor...
memoria del vent ... somni de la ment ...
Ignasi 7 d'octubre de 2008
Si teniu curiositat, amb paciència, podeu carregar una mena de del trailer de la película, clickeu en el títol original Letter from an unknown woman .
La película ... m'encanta... la música... la historia... la fotografia... els personatges... el país... el missatge de la película ... al contrari del que podria semblar quant la veus... i que et transmet la directora en l'entrevista que hi ha en el vincle del seu nom, també.... per això he aprofitat per dir quelcom... ja que no és gaire coneguda ... malgrat haver guanyat la Concha de Plata al festival de San Sebastián l'any 2004... però clar... és que és íntegrament xinesa .... directora, estudis, actors, laboratoris, ... excepte la base del guió... si podeu ... regaleu-vola... gaudiu-la....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




