Nit freda d’hivern,
de vent fred del nord,
d’arbres nus que son la veu del vent.
Vent fred que esvaeix l’escalfor de la pell,
que fa sentir la fragilitat del cos,
que ens arrupeix davant el camí.
i ens fa cercar un resguard
envers el nostre destí.
Nit freda d’hivern,
nit de cel transparent,
d’estels brillants com el gel,
d’estels nítids que cada cop semblen mes lluny,
de lluna en quart minvant,
de reflexes irreals mes enllà de la raó de la ment.
Ignasi, 20 desembre de 2008L'Hivern de Vivaldi (Les quatre estacions), la MUSICA per excel·lència.
