Les pàgines escrites en el passat son un record de paper, camino escoltant el vent, ara tot està obert, el camí es aquell que potser mai pensaves fer.
Creia en camins traçats, oblidant la força del vent, la que esborra els camins ja fets, o mou les dunes al desert.
Les pàgines escrites en el passat son el guió del record, camino cercant nous mots, ara tot està per crear, el camí s'ha de somiar.
Creia en allò que ens havien dit, oblidant que no podem decidir quin ha de ser el nostre camí els estels que ens han de seduir o les dunes per on passarà el nostre camí
Les pàgines escrites en el passat, son un camí ja fet, camino oblidant velles veritats, ara tot està de nou per començar, el camí està per dibuixar.
Creia en el nostre destí, oblidant que enlloc mai ha existit, que ingènuament el volem definir o que ens agrada pensar que estigui escrit.
Les pàgines escrites en el passat son les que ja vaig crear, camino cercant nous significats, ara tot està per imaginar el camí no el gaudiràs si no l'has somiat.
Ignasi, 27 gener 2009
I per als que vulgueu gaudir de la cançó en versió del rock més pur (Roger McGuinn, Tom Petty, Neil Young, Eric Clapton, Bob Dylan i George Harrison, per ordre d'actuació) ...
tanco els ulls... sento que l'aire acarona.. neteja... obre un nou espai a la meva ment.
Respiro... malgrat tinc els ulls tancats, hi veig... hi veig a dintre meu, l'aire esvaeix els pensaments, hi queda la llum... els colors de la ment, el mon d'un mateix, pot ser l’únic que existeix.
Respiro... tinc els ulls tancats... l'aire omple la ment, la converteix en un blau univers... el blau es el color del no res, el color de l'aigua quant reflecteix el cel.
Respiro... tinc els ulls tancats... navego per dintre meu, contemplo l’horitzó... l'horitzó d'aquest univers d'infinits tons turquesa, l'horitzó d'aquest mon d'infinits blaus; sento com l'aire... com el blau... fan ones que donen formes a nous pensaments.
Respiro... tinc els ulls tancats... tot es transparent, tot flueix dintre meu; el blau es el color de la meva ment... el seu ritme, el d'un veler navegant a favor del vent...
Respiro... tinc els ulls tancats... soc blau, soc aigua, soc cel, soc la meva ment...
Ignasi, 14 de gener de 2009
"...sóc el resultat imprevist d'infinits i desconeguts atzars, que a través d'innumerables generacions han vingut a buscar-me..." (Marià Villangómez)
Camino pels camins de sorra, vora el mar, vora el desert, escolto la seva remor, el silenci del no res.
Caminant gaudeixo de contemplar el vol de les gavines, i de trobar altres viatgers; dels dies curts i de l'escalfor del sol de l'hivern.
Caminant gaudeixo del temps, del temps per contemplar, del temps per conversar, del temps per respirar, del temps per somiar.
Quant arriba la nit, gaudeixo del seu cel nítid, de com brillen els estels congelats pel fred de l'hivern; gaudeixo dels somnis, dels meus somnis en nous camins, en les gavines, en els viatgers que pot ser demà trobaré i en la remor del mar o en el silenci del desert que pot ser demà sentiré.
Gavina que voles sobre el mar gris d’hivern a la recerca de nous vents, per descobrir nous indrets.
Gavina que voles entre els núvols grisos del hivern cercant el cel blau per trobar la llum, per trobar la pau, la platja de sorra mes blanca o el penya-segat més alt sobre el mar.
Gavina que voles entre els grisos del hivern, el blanc de les teves ales ens dibuixa el camí, -mes enllà del horitzó- al nostre pensament.
Gavina que voles entre tots els vents, el teu vol ens fa anhelar l’illa de sorra blanca, d’aigües turquesa, de sunsets màgics al cap dels somnis, amb nits d’estels sobre la coberta i despertars càlids amb l’escalfor del sol al nostre cos.
El vol blanc i plàcid d’una gavina, sobre la mar blava de la tardor... memoria del vent ... somni de la ment ... (07-10-08)
Soc feliç només de saber que existeix una gavina especial .. que vola i gaudeix del seu vol... prop del delta o a la bahia d’espalmador (30-08-08)
El mar, ... el milenari mar, sap i li agrada contemplar el vol de la gavina ... la seva llibertat... I gaudeix de veure com despres d'uns instants d'acaronar-la entre les seves ones reempren el seu vol en el cel. (14-08-08)
...la gavina vola amb aires d llibertat...segons bufa el vent... I potser algun dia aterra a la sorra d’espalmador per jugar uns instants... (13-08-08)-CdM-
Capvespre a La Savina, no hi vola cap gavina, nomes el nom d'una barca -"Punta Gavina"-, tot just davant el sol, a l'espigo dels pescadors, les recorda. (12-08-08)
La petjada d'una gavina damunt la sorra humida de la platja, tot jugant, una ona l'esborra, i espera que de nou la gavina tor-ni a trepitjar-la. (11-08-08)
Un miratge sobre el mar i el cel blau d'estiu, el vol d'una gavina en un núvol blanc. (10-08-08)
QUI SOC "Puc dir, com tot individu, que sóc el resultat imprevist d'infinits i desconeguts atzars, que a través d'innumerables generacions han vingut a buscar-me. La consideració des del cim de la convergència de tants escalons sense interrupció és un dels meus vertígens."(MARIÀ VILLANGOMEZ)
- UNA FRASE
"Los hombres, pierden la salud para juntar dinero y luego pierden el dinero para recuperar la salud,
por pensar ansiosamente en el futuro, olvidan el presente, de tal forma que acaban por no vivir ni el presente ni el futuro, viven como si nunca fuesen a morir y mueren como si nunca hubiesen vivido".(BUDA)
UN PENSAMENT : "Un buda no és ningú. Totes les seves portes estan obertes. El vent arriba i bufa, les pluges arriben i cauen, els raigs de Sol entren i passen, la vida flueix, però ell no hi és."
