vora la mar

camines vora la mar...
el sol tenyeix el blau del cel...
de grocs, taronges, grisos, vermells
escoltes les gavines,
la remor de la mar...
contemples l’horitzó,
res no sembla separar
la mar del cel.

camines...
  sents les carícies 
de la mar a la teva pell,
sents com el vent,
t'amanyaga el cabell,
com la sorra
t’acarona els peus...
 s’amaga el sol,
i apareixeran altres astres,
et sents al bell mig l’univers...
somies que navegant,
arribaràs allà on la mar
es converteix en cel.

Ignasi 24 de desembre de 2010


 

Partir...

deixes l’illa,
contemples com el seu dibuix
desapareix en l’horitzó,
recordes els versos
del poeta ...

“si la trobes pobra
no és que Ítaca t’hagi enganyat,
savi com be t’has fet sabràs
el que volen dir les ítaques”...

mes pobra Formentera
no pot ser,
unes figueres,
les cabres
que semblen vigilar-les,
uns pocs camps de blat;
sense aigua,
algunes vinyes,
l’or blanc de les salines,
i el peix de la seva costa;
el demes ja ho coneixeu,
sorra ,
sargantanes captives
en el paradís,
vent
i mar,
sense vegetació supèrflua,
només allò essencial,
és tot el que materialment
pot oferir,
res mes que això.

tanques els ulls;
t’emportes els colors,
la seva llum,
el seu cel blau,
els paisatges,
les pedres escalfades pel sol,
el soroll de la mar,
les nits a coberta,
els estels,
els vols de les gavines,
el tacte de la sorra,
les carícies de les ones,
les imatges de platges i
penya-segats,
fars erigits en la fi del mon,
el silenci a Es Cap
i les seves pedres ancestrals,
privilegiats testimonis
del joc dels astres:
el sol acaronant la terra
tot just amagant-se
en l’horitzó de la mar,
i la lluna... vigilant,
gelosa dels enamorats.

queden les travessies
de no saps quants anys,
la visita dels dofins,
els records,
la màgia d’Es Vedrà,
els cants de les sirenes,
la soledat d’alta mar
i l’enyor,
estigma
del mariner.


Ignasi, octubre  2010




 

Destí...

destí...


al bell mig
de la mediterrània,
entre el nord i el sud,
fusió de cultures, colors,
músiques i llengües;
illa de pas.

una ombra o un núvol,
a vegades nomes un far,
en l’horitzó de la mar.

somni de mariners,
repòs de gavines,
port de navegants,
destí de les ones,
descans de sirenes,
dibuix de la felicitat.

Ignasi 29 de juliol de 2010

52 hores abans de salpar,
destí...formentera
- sense data de tornada-.




Después de haberte amado tanto
de haberte regalado mi noche de amor
aquí me tienes de nuevo esperando,
necesitando tu lluvia y tu sol.


Después de haber llorao al viento
con lagrimas amargas llenadas de amor
sóla en la arena me quedo escuchando
cantos de sirena,qué pena me dá.

**Te quiero y sólo espero
ser tu compañía cuando llegue el alba,
barco velero que busca tus playa,
y brisa que besa tu piel.


Me siento prisionera,
de los luceros que alumbran tu cara,
me desespero cuando tú me faltas,
hay quiero tenerte otra vez.

Te estuve en sueños dibujando,
pero yo no alcanzaba tu cara pintáaa,
pero un mal día desperté
flotando en la melancolía de la soledad.


Creí morir de desaliento
la vida se agitaba en nostalgia de amor,
como me dolía ver pasar el tiempo,
porque me alimento de tú corazón.

**Te quiero y sólo espero
ser tu compañía cuando llegue el alba,
barco velero que busca tu playa,
y brisa que besa tu piel.


Me siento prisionera,
de los luceros que alumbran tu cara,
me desespero cuando tú me faltas,
hay quiero tenerte otra vez.


Mati (Chambao)

Formentera

És aquí on soc,
és aquí on vull ser...

entre la terra i el mar,
entre la sorra i el cel,
on l'univers
es el blau,
on una franja de sorra
dibuixa el mon,
on cada estel
es un pensament,
on la remor del mar
acarona la ment,
on les gavines
volen lliurement.

on la lluna fa realitat
els somnis,
on els estels il•luminen
l'univers,
on els sons de les gavines
desperten el subconscient,
on la mar
es l’únic horitzó,
on els colors
son el camí de la ment,
on la felicitat
és viure el moment...


Ignasi,

Es Trocadors- Tamarit , agost 2009 - hivern 2010

A vegades

A vegades costa escriure,
perquè és com esborrar
allò escrit abans.

A vegades costa escoltar un altra música
perquè és com perdre
la que més t'agrada.

A vegades costa començar un altre llibre
perquè és com oblidar
el darrer llegit.

A vegades...

A vegades costa tornar a somiar
perquè és com renunciar
als teus propis somnis...

A vegades...
només
a vegades...

Ignasi, 28 de febrer de 2010




I Never Knew You From The Sun

What a time it was
Was befriended and was a friend
For the longest while
You were here
And I never knew you from the sun
Snow is on the ground
This is not my landscape now
Where I find myself
Without you
Oh I never knew you from the sun
Oh I had a friend
I had a friend I loved
Now I walk for miles
Into dark forests of piano sounds
I'm lost
Deep into my sleeve
Deep in my sleeves
Pockets start where I always reach
You are there
Oh I never knew you from the sun
Never, never knew you from the sun


Innocence Mission

El corrent del riu

    No malbaratem la nostra energia,
només observem el corrent del riu,
  si no podem vèncer la seva força,
       serà inútil remar,
  deixem-nos portar pel seu cabal
       i en un meandre
         potser trobarem la pau.


Ignasi, 14 de febrer de 2010




 

                    

Camí d'hivern (II)

Pluja de gener,
els camps nus...
llavor de la primavera.

Ignasi

Tamarit, 17 de gener 2010

Somni...

Sueño...
pincel de la mente
que vence la ley del tiempo;
si infinito es éste,
cual es el principio del círculo?


Ignasi, 8 de gener de 2009

Ànima de la llibertat

Photo from blog "Exteriores"

(gràcies Maite)

pelegrí del món,
pelegrí de la vida,
ànima de la llibertat,
ànima dels somnis,
potser tinguis el secret de la felicitat

Ignasi, 5 gener 2010 (nit de Reis)




"Demasiado color ciega el ojo,
demasiado ruido ensordece el oido,
demasiado condimento embota el paladar,
demasiado jugar dispersa la mente,
demasiado deseo entristece el corazón.
El sabio provee para satisfacer las necesidades, no los sentidos;
abandona la sensación y se concentra en la sustancia."
 Tao Te Ching. Lao Tse