A tots aquells que estimeu l'illa, que algun cop heu estat o que encara no l'heu descobert.
Sempre al deixar l'illa, al tornar de vacances a Tarragona o durant la llarga tardor i hivern, he rellegit molts cops els versos del poeta (Marià Villangomez); aquests versos, els he memoritzat, els he repetit interiorment com si es tractes d'un mantra, per relaxar-me, per fer-me sentir bé, per gaudir de la seva pau, de la seva tranquil·litat, del seu minimalisme ...
"Assolellats els caminsde sorra; de roques netes,
la plaça amb quatre casetes;
i més amunt, uns molins,
molins on la vela espera,
entre vuit vents, quin vindrà
a moldre aquest poc de gra
d'on prengué nom Formentera."
...
Marià_Villangomez (http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/villangomez/)
... cada mot, cada estrofa expressen un significat de Formentera, de perquè per a moltes persones es una illa especial, una illa màgica, on nomes allí... passejant pels seus camins es poden sentir certes sensacions, on et pots trobar a tu mateix ... on pots sentir o pot succeir allò que pensaves inversemblant, irreal, ... gaudint dels seu paisatge, de la seva escalfor, dels vents que travessant la mediterrània només acaronen la seva superfície –venen i se'n van, de la seva llum, de les seves postes de sol ... per que sovint... en realitat .. mes que un illa ... es una emoció... una emoció que fa mols anys que molts tenim, i d'altres tindran ... que ens acompanya, i que forma part de nosaltres .... del nostre caràcter ... un caràcter, receptiu, obert, sensible,... de la nostra forma de ser... al bell mig entre la mar i la terra... com les gavines... vivim a la terra ... però necessitem la mar...
... una emoció on es reflecteix el paral·lelisme entre el conjunt de l'illa -invisible en els mapes-, la seva geografia, el seu clima, els seus pocs recursos... i la individualitat de cadascun de nosaltres com una part insignificant de la humanitat, ... de les nostres emocions, dels nostres sentiments i alguns d'aquests, sentiments de solitud -perquè al final estem nosaltres sols davant el mon- que ens fan ser també una illa, una illa en la que només hi arriben navegants, on alguns es queden i d'altres se'n van. Malgrat ser un territori petit, d'ecosistema fràgil, i ser una illa amb pocs recursos, es una illa amb personalitat, singular, exclusiva, única... com cadascú de nosaltres ... amb les nostres fortaleses, debilitats i mancances, però que brillem amb la nostra pròpia llum, igual que la llum dels estels en una nit clara d'estiu ... amb la mateixa llum que el poeta ens fa imaginar quant diu ...
... "camins assolellats de sorra", la llum que els il·lumina, la llum que il·lumina l'illa, la llum del bell mig de la mediterrània, llum africana, llum que també t'il·lumina el cor, que el fa bategar, llum que et fa sentir viu, llum per viure la vida, llum per donar color i calor a les emocions, llum per fer brillar l'aigua turquesa del mar i fer-la si cap, mes transparent. Llum per il·luminar el camí, el nostre camí, el camí de la vida, un camí desdibuixat de sorra, gens fàcil de seguir; que fa que alguns cops t'ensorres, t'enfonsis, però que també fa que alguns cops gaudeixes de sentir-la en els teus peus nus, la seva puresa, la seva textura, la seva blancor; que alguns cops tinguis que sortejar les roques o ensopegues amb les que et trobes al bell mig del camí, que alguns cops frueixis de la bellesa de les seves formes, que gaudeixis del tacte i l'escalfor acumulades en elles al llarg del dia pel Sol net i clar... roques de les que estan fets els porxos de les seves cases i el terra de les seves plaçes ... la plaça on busquem trobar amics, essers volguts, amors ... i que al llarg de la teva vida seran pocs els que formaran el teu nucli, el teu nucli vital. La plaça i les casetes, prop dels molins, del treball, de l'esforç del dia a dia per viure, d'esperar, d'esperar el vent, el vent de la felicitat, el vent de la vida, l'energia que ens farà moure, que ens farà girar, una energia que està al nostre voltant, alguns cops latent, en calma -com el vent-, altres cops en que es difícil gestionar la seva força, i uns altres ens fa la vida mes plàcida i feliç ... aquells moments, petits com els grans de blat, un blat que es la matèria prima per fer el pa, el pa que mengem cada dia, i la pasta que tant ens agrada als mediterranis, ... uns petits moments, que un cop destriats, moldrem i escamparem en l'univers dels sentiments i de les emocions, que emmagatzemarem en el nostre cor, i igual que la farina es la matèria prima del forner, els petits moments de felicitat seran la base del nostre cor, un cor per sentir, un cor per estimar, un cor per gaudir ... un cor que no deixa de ser una abstracció, una entelèquia ... igual que el perfil de Formentera... desdibuixada en l'horitzó del mar, sembla broma d'estiu i que fa que no es distingeixi l'illa de la boirina... i es converteixi en una emoció quant, per mar... t'aproximes o t'allunyes d'ella... una emoció que queda dintre teu i a la que sempre pots tornar per que ja forma part de tu...
Tarragona, 4 setembre 2008
