el vaixell ha de salpar...
que el comiat
sigui sincer,
sense llàgrimes,
sense nostàlgia.
que la sorra cobreixi
les pedres del camí
i les ones esborren
les petjades a la sorra.
que en el cor
quedi la emoció
d'aquell paisatge somiat,
d'un capvespre plàcid
a la vora de la mar,
de la carícia del vent,
del gust salat
dels llavis en un dia navegant.
i que sempre tinguem
la plenitud del blau
i l'escalfor del sol
en un dia d'hivern.
Ignasi, 26 febrer 2011
