Nomada ... del mar ... nomada ... del desert

nòmada del mar ...

... nòmada del desert ...

... sempre cercant...
la duna on plantar la jaima ...
o la platja on fondejar el veler...
envoltat de mar sentiré la seva remor...
en mig del desert sentiré el vent ...

... allí seré mar, seré desert ...

allí somiaré estar eternament...
on la mar es mes blava ...,
on el cel es mes clar ...,
on nomes es sent el vent,
els sons de les gavines,
o el silenci del univers...

... som nòmades de la vida ...

que somiem haver trobat
a la mar ...
o a la sorra ...
un tros d’univers ...

a la platja de sorra mes blanca ...

o a la duna del desert amb la lluna mes brillant ...
passaré la nit mirant els estels ...
escoltant la remor de la mar,
la brisa de la nit del desert ...
i aquell racó de mar... o de sorra ...
serà el meu tros d’univers ...

... fins que a l’endemà ...
em despertarà el vol d’una gavina...
o l’escalfor del sol del desert...
i quant la llum del dia
ja hagi esborrat el meu somni ..
... tornaré a navegar ...
... a caminar pel desert...
gaudiré dels dies cercant ...
un lloc on passar la nit sota els estels...

... nòmada del mar ...

nòmada del desert ...

Ignasi 16/09/2008