Aegean Sea

Escoltar els sons de les pedres,
llegir les seves paraules,

desxifrar  els seus poemes,
gaudir de la seva música,
contemplar les seves formes;
retrobar el mite d’Ìtaca,
imaginar el perfil del seu rei
cercant la seva pàtria,
en mig del mar,
del blau,
del cel,
dels estels,
de cales solitàries,
de ports desconeguts,
de vells habitants;
descobrir siluetes de fusta,
formes de llautó,
imatges de novel·la,
somnis de corsari,
pedres mil·lenàries,
colors turquesa,
sorres daurades,
vents del sud;
ones blanques,
fluir amb el temps,
impregnar-se de
sensacions literàries,
retrobar despertars
de temps passats,
el caliu de la fusta del vaixell,
sentir-lo la teva llar,
trobar la vida,
la història,
de cent, dos-cents,
de mil, dos mil,
de cinc mil anys;

tancar els ulls,
respirar,

esborrar el temps,
sentir que aquest no passa,
que un mateix
és la seva mesura
i l’atura,
gaudir de la felicitat
del moment,
que tot es immaterial,
intranscendent,
fugidis...

Ignasi,
18 de setembre i 4 de novembre de 2009, 
Aegean Sea i Tamarit