Zen

Respiro...

tanco els ulls...
sento que l'aire
acarona.. neteja...
obre un nou espai
a la meva ment.

Respiro...
malgrat tinc els ulls tancats,
hi veig...
hi veig a dintre meu,
l'aire esvaeix els pensaments,
hi queda la llum...
els colors de la ment,
el mon d'un mateix,
pot ser l’únic
que existeix.

Respiro...
tinc els ulls tancats...
l'aire omple la ment,
la converteix en un blau univers...
el blau es el color del no res,
el color de l'aigua
quant reflecteix el cel.

Respiro...
tinc els ulls tancats...
navego per dintre meu,
contemplo l’horitzó...
l'horitzó d'aquest univers
d'infinits tons turquesa,
l'horitzó d'aquest mon
d'infinits blaus;
sento com l'aire... com el blau...
fan ones que donen formes
a nous pensaments.

Respiro...
tinc els ulls tancats...
tot es transparent,
tot flueix dintre meu;
el blau es el color
de la meva ment...
el seu ritme,
el d'un veler navegant
a favor del vent...

Respiro...
tinc els ulls tancats...
soc blau,
soc aigua,
soc cel,
soc la meva ment...

Ignasi, 14 de gener de 2009





"...sóc el resultat imprevist d'infinits i desconeguts atzars, que a través d'innumerables generacions han vingut a buscar-me..." (Marià Villangómez)