Camino pels camins de sorra,
vora el mar,
vora el desert,
escolto la seva remor,
el silenci del no res.
Caminant gaudeixo
de contemplar el vol de les gavines,
i de trobar altres viatgers;
dels dies curts
i de l'escalfor del sol de l'hivern.
Caminant gaudeixo del temps,
del temps per contemplar,
del temps per conversar,
del temps per respirar,
del temps per somiar.
Quant arriba la nit,
gaudeixo del seu cel nítid,
de com brillen els estels
congelats pel fred de l'hivern;
gaudeixo dels somnis,
dels meus somnis
en nous camins,
en les gavines,
en els viatgers
que pot ser demà trobaré
i en la remor del mar
o en el silenci del desert
que pot ser demà sentiré.
Ignasi, 10 de gener de 2009
