vora la mar

camines vora la mar...
el sol tenyeix el blau del cel...
de grocs, taronges, grisos, vermells
escoltes les gavines,
la remor de la mar...
contemples l’horitzó,
res no sembla separar
la mar del cel.

camines...
  sents les carícies 
de la mar a la teva pell,
sents com el vent,
t'amanyaga el cabell,
com la sorra
t’acarona els peus...
 s’amaga el sol,
i apareixeran altres astres,
et sents al bell mig l’univers...
somies que navegant,
arribaràs allà on la mar
es converteix en cel.

Ignasi 24 de desembre de 2010